A 850 d’altitud, la nevada ens ha regalat paisatges magnífics al Mas del Salin. Però, més enllà del paisatge i la foto, això és el que viuríeu si estéssiu amb nosaltres en aquest mas aïllat autosuficient, on el sol, el vent, la llenya i l’aigua són els nostres millors aliats.
Neva….silenci i grisor a tot el que allarga la vista…..i una capa de blanc que ho va cobrint tot talment una pel·lícula en blanc i negre…
A mesura que passen les hores cada cop tenim més clar que estem quedant aïllats. La pista d’accés no és prioritària per les màquines que, de ben segur, han d’atendre moltes urgències. Així que…estem sols, seguirem sols uns dies, i cal organitzar-se. Tenim menjar, però no fa sol ni vent, així que ni plaques ni molí produeixen electre. Sort que tenim el gasoil….però no molt!.
Fa dos dies que neva, i no paro de fer fotos, tot i que no em puc allunyar molt perquè el gruix ja és considerable. Hi deu haver uns 40 cmts. Hem anat a veure gossos, gats, gallines i cabres: tots bé, però l’Oliva, la gosseta més gran, té artrosi i està tremolant. L’entrem a casa i la posem en una manta al costat del radiador fins que es refaci. Pel que fa a les cabres i gallines, sort que divendres vàrem anar a comprar pinso i palla pensant en la nevada que ens arribava, però cal que tinguin aigua no gelada. Tenim llenya sota cobert per la calefacció, i també en tenim un munt sota la neu. L’estàvem entrant i va començar a nevar….ara ni es veu….és un munt de neu!
Som a dia 10 de gener. Els arbres estan carregadíssims de neu, amb perill de trencar-se, i ara ens toca sortir amb pals llargs a picar les branques si no volem que el pes de la neu els trenqui. A més….si després es gela serà molt més difícil. N’hi ha que els tenim molta estima, com les dues alzines centenàries de l’entrada i la mimosa. Encara està nevant, i cap al vespre-nit, para.
El dia 11, dilluns, el sol va sortint per darrere el cingle. Just després d’esmorzar, ens posem a fer la feina més important i urgent: abans no surti el sol de ple les plaques solars han d’estar netes, i tenen un gruix d’uns 40 cmts. Per fi la nostra fàbrica d’electre comença a funcionar, i ens sentim satisfets de ser autosuficients i no dependre de cap companyia elèctrica. Ara només falta que venti, però de moment……tot el dia fa sol!!
A dins a casa estem calents i no tenim grans obligacions. Aprofitem per fer alguna infusió reconfortant d’artemisa, que puja les defenses i és del nostre hort d’estiu assecada. I si volem escalfar-nos bé….cardamom, gingebre, pell de llimona, maria Lluïsa i mel…. mmmmmm!!!! A fora hem posat un parell de menjadores pels moixons, que segur que no troben menjar enlloc.
Ens han trucat de l’ajuntament posant-se al nostre servei si tinguéssim alguna urgència. S’agraeix, i molt!.
Whatsaps amb amigues, clients, familiars….sort de les xarxes que ens apropen.
Ja som avui, dia 12. Sol tot el dia, que vol dir que la nostra fàbrica fa més electricitat. Queda poc gasoil…..anem mirant el molí, però quasi no es mou. Si aquesta nit ventés i demà sortís el sol ja estaríem ben tranquils. No tenim pressa per sortir amb el cotxe, perquè ara la temperatura és de 5 sota zero i el que era neu serà glaç. Sortirem quan sigui segur….ja hi estem acostumats amb els confinaments jaja….
Per sort, la neu es va desfent a poc a poc. Primer sentíem caure grans masses de neu dels arbres: splashhhhhh!… ara les gotes dels arbres i l’aigua que baixa per les canals… soroll d’aigua.
Anem sabent de companys del Priorat a qui la neu els ha fet destrosses: oliveres, fàbriques, dipòsits d’aigua, granges, cellers…per a ells ha estat molt més dur.
Esperem el temps que farà demà. Esperem…
Judit i Ramón.
Mas del Salin, 12 de gener de 2021.